EL FUTBOL VA PERDRE
Apunt: sempre intento ser el màxim de neutral dins el favoritisme que una pàgina dedicada a l’Atlètic ha de tenir. Elogio les coses bones de l’equip, explico els errors quan n’hi ha i valoro als rivals quan planten cara. En aquesta ocasió resumeixo el partit des del punt de vista d’una jugadora implicada en els fets passats, d’aquí a que el text sigui menys neutral que en altres ocasions.
L’Atlètic veu com el Sant Cugat li empata fora de temps i no aconsegueix retallar punts (3-3)
Brillant partit de les vilafranquines, que es van veure perjudicades per l’actuació arbitral
Les llàgrimes de ràbia i impotència de les jugadores de l’Atlètic en acabar el partit resumeixen perfectament el que va passar ahir a Sant Cugat. S’havien complert els cinc minuts d’afegit quan les locals van empatar en un llançament de falta. Una falta que no va existir, ja que la pilota no va impactar al braç de Sara Arbib tal i com el col·legiat va interpretar. Era el darrer dels nombrosos errors del trio arbitral. Perdia el futbol apassionat i brillant que havien desplegat les jugadores vilafranquines.
Es van complir les expectatives del que tothom esperava: un enorme partit entre dos grans candidats al títol i a l’ascens. Enmig d’un gran ambient, la pilota va començar a rodar amb una intensitat que no va desaparèixer en cap moment de la tarda. I massa aviat semblaven complicar-se les coses per a l’Atlètic, que es va trobar amb un gol santcugatenc quan només s’havien disputat tres minuts. Lluny d’enfonsar-se, les vilafranquines van exprimir una pressió asfixiant que feia gairebé impossible una sortida de pilota còmode per a les locals. L’enorme treball defensiu va conduir a una recuperació de l’esfèrica que Anna Pérez va aprofitar per fer una gran cavalcada per la banda esquerra. Després de desfer-se de la lateral amb un retall, va enviar una centrada rasa a l’àrea petita que una defensa contrària va rematar en pròpia porteria. Era el minut 8.
L’Atlètic es va anar fent amb el domini mica en mica i el Sant Cugat pràcticament no es va acostar amb perill a la porteria defensada per Natàlia. La ‘pitxitxi’ Stefany, que ahir no va marcar, va fregar el gol en una rematada que va sortir un pèl alta. Ja uns minuts abans havia enviat un xut al pal, però l’acció estava invalidada per un fora de joc molt just. Laia Garcia també va ser un corcó per la banda dreta i ella va ser l’autora del segon gol vilafranquí. Amb un retall sec va marxar de dues contràries i va col·locar la pilota lluny de l’abast de la portera local. L’1-2 va ser el resultat al descans, tot i que el Sant Cugat va estar a punt d’igualar el marcador en la darrera acció de la primera meitat, en un llançament de falta que va tocar el pal i va sortir fora.
La segona part va començar molt semblant a la primera, amb un Sant Cugat sortint al màxim i veient porteria. La capitana Lídia Rubio va tornar a empatar l’enfrontament amb un xut de primeres impossible per a Natàlia. Era tot just el minut quatre de la represa.
Tot i així, de nou l’Atlètic es va sentir d’allò més còmode i va tenir ocasions per marcar, però es va topar en més d’una ocasió amb la portera local. Malgrat les seves aturades, no va poder evitar el 2-3 al minut 66. Una excel·lent passada de Carla la va aprofitar Neus per enviar una vaselina precisa i avançar de nou a les vilafranquines.
Poc després d’aquest gol va començar el xou arbitral. Cada vegada s’assenyalaven més faltes rigoroses fins que es va produir un moment clau del partit. Corria el minut 82 quan Neus va veure la segona groga –amb tan sols set minuts de diferència de la primera- per suposadament tallar un servei de falta, quan la jugadora del Sant Cugat ni tan sols havia mostrat la intenció de posar la pilota en joc. Els ànims es van començar a escalfar i així va ser fins al xiulet final. L’àrbitre va indicar quatre minuts d’afegit, però tres minuts després i quan ja se n’havien disputat dos d’extra, va decidir allargar-ho cinc minuts més. Cada contacte prop de l’àrea vilafranquina era falta i finalment, amb el temps exhaurit, va xiular unes mans inexistents de Sara. La central Eulàlia Triadú no va desaprofitar l’enèsim llançament de falta –els anteriors els havia aturat Natàlia amb magnífiques aturades- i va igualar el matx amb una execució magistral, al mateix moment en què el col·legiat marcava la fi del partit. Totes les jugadores de l’Atlètic es van llançar cap a ell i aquest va expulsar a Mireia Llosas i ‘Poli’, el delegat vilafranquí, enmig de les llàgrimes de ràbia i d’impotència d’un equip que ho havia donat tot al llarg dels 90 minuts realitzant el millor partit de la temporada. Perdia el futbol i guanyava el benefici arbitral que esquitxava el bon partit que també va fer el Sant Cugat, un equip que, s’ha de dir, ha fet mèrits per estar a la part alta.
Ara bé, que ni Sant Cugat ni Levante donin l’Atlètic per mort. Tots dos equips s’han d’enfrontar entre ells i han de visitar el duríssim Fontsanta. Les vilafranquines no tenen res a perdre i molt a guanyar.
ALINEACIÓ
Natàlia; Carla, Maria Florentín, Ariadna Rius, Dènia; Mireia Llosas, Sònia, Neus; Laia Garcia, Stefany i Anna Pérez. També van jugar Aina, Juliette i Sara Arbib.
Gols: en pròpia porteria (8’), Laia Garcia (41‘) i Neus (66‘).