ELS INICIS DE TRES CAMPIONES D'EUROPA
D'Es Coll d'en Rabassa a rebentar la porta
Abans de vestir de blaugranes, Patri Guijarro i Mariona Caldentey van ser el motor del Collerense mallorquí la temporada 2013-2014, d'on també va sortir Cata Coll poc temps després. A les portes d'un possible triplet, ho recorden l'entrenador d'aquell curs, Miquel Bestard, i la capitana i emblema del conjunt mallorquí, Pili Espadas
Una pàgina més en la història. Això és el que el Barça està a punt d'esciure aquest diumenge a Butarque. Si les blaugranes derroten al Llevant a la final de la Copa de la Reina, l'equip de Lluís Cortés podrà dir que ha aconseguit un triplet. I ho faria tan sols tres setmanes després de segellar el títol de lliga a Tenerife i catorze dies més tard de l'inoblidable Champions, d'aquella final a Göteborg. D'aquell moment, a les 22.51h, en què l'àrbitre Riem Hussein va xiular el final del partit entre el Barça i el Chelsea. Mariona Caldentey es va agenollar sobre la gespa del Gamla Ullevi amb els braços amunt. Patri Guijarro es va unir a l'abraçada eterna de Mapi León i Vicky Losada, com també ho faria Cata Coll després d'un esprint des de la banqueta. La primera havia marcat dos anys abans el gol que certificava el pas a la final de Budapest, on va ser titular. La segona no va poder jugar aquell partit contra el Lió per una lesió. Totes dues van marxar de la capital hongaresa entre llàgrimes després de caure per 4 a 1 contra el campió francès. Cata Coll ni tan sols havia fitxat pel Barça -ho faria el juny-.
Que el Barça tindria una segona oportunitat ho sabia tothom. Era qüestió de poques temporades. Dues, en concret. Des del moment en què va acabar la final de Budapest, tot l'equip va començar a treballar en la propera final. “No hi ha distàncies”, afirmava Alexia Putellas en quedar eliminades contra el Wolfsburg el passat mes d'agost. Dit i fet. PSV Eindhoven, Fortuna Hjorring, Manchester City, PSG i Chelsea -així com tots els equips de la Primera Iberdrola- han sucumbit davant d'un Barça sòlid en defensa, letal en atac i amb un estil de joc que enamora i que demostra que l'ADN blaugrana abanderat per Johan Cruyff encara circula per can Barça.
La Champions era un somni que, un cop complert, calia celebrar com cal. De fet, al terreny de joc la festa va ser eterna. Una festa, això sí, incompleta. Lluny de familiars, amics i aficionats que no van poder assistir a la final, a diferència del que passarà a la masculina. Segur que les tres mallorquines, com la resta, van pensar en tots ells. I qui sap si, també, la Mariona i la Patri es van mirar en algun moment i van pensar que qui els ho hagués dit a aquelles noies sortides de l'illa de Mallorca i que s'havien enfrontat al Barça anys enrere, que ara serien campiones d'Europa. A més, sent protagonistes a la final. L'una, la Patri, suplint amb escreix a Andrea Pereira, parella de ball de Mapi, a l'eix de la defensa malgrat no ser la seva posició habitual i un dia abans de bufar 23 espelmes. L'altra, la Mariona, jugant el trenta-novè partit de trenta-nou que havia disputat l'equip de Lluís Cortés fins aquell moment aquesta temporada -ara en són 42 de 42-.
Mariona Caldentey, Cata Coll i Patri Guijarro celebren la consecució de la Champions. Foto: @mariona8co
I és que abans de compartir vestidor a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, al Mini o al Johan, van fer-ho al petit camp del Carrer Ca'n Caimari, a Palma de Mallorca i, més concretament, al barri d'Es Coll d'en Rabassa. Al Collerense, un club fundat l'any 1983 i que el 1999 va apostar per un equip femení. Tres anys a la Regional mallorquina, set a Nacional, dos a Superlliga i sis a la renovada Primera Divisió entre el 2011 i 2016. Actualment, prepara l'última jornada de lliga de la Reto Iberdrola, categoria que va perdre el passat cap de setmana. Un club on totes dues van destacar tant, que el Barça va trucar a la seva porta. Mariona Caldentey va debutar amb el primer equip i a Primera amb només 15 anys, la temporada 2011-2012. Patri Guijarro ho faria amb la mateixa edat dos cursos després. Totes dues van formar part de la mateixa plantilla del curs 2013-2014. A la banqueta, Miquel Bestard, actual president del CF Sóller. “Vaig confiar en elles des del primer moment, malgrat ser tan joves. Sempre van demostrar que tenien un gran nivell i tenia clar que marxarien un dia o altre a un gran club. Són dues jugadores que s'ho han treballat molt”, recorda.
Aquell curs, Mariona Caldentey tenia 17 anys i Patri Guijarro 15 -tot i que ja era clau a la selecció espanyola sub-17 subcampiona del món-. Eren dues jugadores importants pel Collerense, jugant un paper important perquè el conjunt balear pogués mantenir-se a la màxima categoria. La joventut mai va ser un impediment: “Calia tenir paciència amb elles i no donar de cop responsabilitats pel fet de ser dues jugadores destacades de l'equip. Vam fer-les sentir importants, tant les capitanes com jo. Vam ajudar-les i vam apostar per elles perquè tenien un nivell per damunt del que havíem vist fins ara. Estaven destinades a ser les millors”, afirma Bestard.
No hi havia qui mogués a Mariona i a Patri de l'onze titular. De fet, totes dues van jugar d'inici en els dos duels contra el Barça, dirigit llavors per Xavi Llorens, i que es van saldar amb dues victòries catalanes: 5-0 a Sant Joan Despí i 0-1 a Palma. Al davant, quatre futures companyes de totes dues i que el 16 de maig també van apuntar-se la primera Champions al palmarès: Melanie Serrano, Marta Torrejón, Vicky Losada i Alexia Putellas. Aquell estiu, la Mariona seria subcampiona d'Europa sub-19 i pocs dies després es confirmaria el seu fitxatge pel Barça. Curiosament amb la samarreta blaugrana s'enfrontaria al Collerense i a Patri Guijarro el curs següent i marcaria el gol de la victòria en el 0-1 de la segona volta a Ca'n Caimari. El juny del 2015, la seva ex companya també viatjaria cap a Barcelona i no només per jugar juntes, sinó que també acabarien compartint pis.
Dues futbolistes totals
En la victòria contra el Chelsea, Patri Guijarro va jugar de central per suplir la baixa d'Andrea Pereira malgrat que la seva posició habitual és la de migcentre. Al Collerense, la '12' blaugrana també jugava al mig, en aquest cas, però, protegida per una altra jugadora darrera. “Sabíem que tenia unes arribades molt bones a l'atac i ho havíem d'aprofitar. Amb nosaltres mai va ser central, però ha demostrat que pot ser-ho perfectament perquè és ràpida, amb bon joc aeri, desplaçament, és intel·ligent i ofereix una gran sortida de pilota. El que més m'agradava d'ella era la qualitat i la intensitat, a banda de ser una futbolista molt disciplinada: complia amb tot el que li deies”. Sobre Mariona, l'ex tècnic diu això: “Era imprevisible, tant per nosaltres com pels rivals. Quan menys t'ho esperaves et sorprenia amb qualsevol acció. Era una jugadora molt especial i amb un nivell alt en tot. Si es troba bé, fa el que vol. És una futbolista que quan juga entre línies enamora i fa jugar a la resta de l'equip”.
Paraula de capitana
En aquell Collerense hi havia -i continua havent- una emblema: Pili Espadas, eterna capitana de 39 anys i que porta més de mitja vida defensant el club. La jugadora recorda amb un somriure els inicis de les dues blaugranes: “Pensa que als entrenaments eren pràcticament millors que als partits, perquè quan tens confiança i estàs rodejada de la teva gent et surten més coses. Ho passaves malament per defensar-les, però veure-les entrenar era un plaer. Si una persona no havia vist mai un partit de futbol femení i veia a la Mariona i a la Patri es preguntava d'on havien sortit. Sempre van marcar la diferència”.
Una altra jugadora mallorquina del Barça i que va passar pel Collerense és la portera Cata Coll. Pili Espadas va jugar un paper important en la seva arribada al club mallorquí: “Quan jugava a l'infantil amb nois ja seguia els seus passos. Vaig parlar amb el seu pare i també amb ella. Els vaig pressionar una mica perquè vingués al Collerense perquè creia que arribaria molt lluny i que amb nosaltres podia fer el salt abans, tal i com van fer la Mariona i la Patri”.
Fotos: Europa Press/EFE/Getty Images
Quan Pili Espadas parla de les seves ex companyes es nota la profunda estima i admiració que sent per elles, de qui es desfà en elogis. “Son tres jugadores diferents però boníssimes. Han anat a més, mai han abaixat els braços i al club ens van aportar molt. El que han aconseguit és gràcies a la seva feina. La passió pel futbol és el que et mou i elles ho han viscut i ho viuen molt i em sento identificada amb elles en aquest sentit”. Com a capitana, Pili tenia clar quin paper havia de jugar en el seu camí cap a l'elit. “Sabíem que sortirien i tenien les portes obertes per seguir creixent. Jo les vaig ajudar i donar confiança i els hi volia transmetre la meva passió perquè al final és l'esport que estimem. Per mi els valors són importants i vaig intentar inculcar la humiltat, el treball i l'esforç i encara m'ho recorden. Estan on es mereixen per mèrits propis i el meu paper era que se sentissin una més i, alhora, importants”. El que està clar és que elles no l'obliden, ja que com confessa la mateixa Espadas, totes continuen parlant bé d'ella, enviant-li missatges de suport i seguint el Collerense.
Màgia, grandesa i futur
La primera amb qui va jugar va ser Mariona Caldentey, una jugadora màgica per ella. “Pel seu caràcter era i és un pèl més callada però jo sempre dic que el seu somriure es etern, mai ha deixat de somriure. Crec que el futbol li deu molt perquè ha patit lesions que li han fet perdre grans cites amb el club i la selecció. Per mi és màgia, és diferent, amb una visió de joc, un u contra u i una qualitat espectaculars. A més, el seu pare era un seguidor fidel de l'equip, era exigent amb ella i jo vaig parlar molt de futbol i de la Mariona amb ell. Aprecio a tota la família. Sempre ha tingut gent al costat que li ha fet mantenir els peus al terra i això també l'ha fet gran per arribar on està”, explica.
Després arribaria Patri Guijarro, una de les grans i agradables sorpreses del Barça a la final de la Champions en rendir de meravella en la posició de central. “La Patri és més extrovertida i molt alegre. Futbolísticament té envergadura, cobreix molt camp i et fa sentir segura. És una jugadora completa que et pot atacar i defensar bé. Des del primer dia va ser una més i ens va donar punts importants. Que en una final de la Champions et toqui jugar en una posició que no és la teva i ho facis amb aquesta seguretat i fent un partidàs diu molt de la seva grandesa. També demostra la confiança que té ella i la que transmet a l'equip i a Lluís Cortés. Sobren les paraules”, comenta.
I per últim Cata Coll, de només 20 anys i que després de la seva etapa al Sevilla ha crescut i s'ha guanyat el premi de tornar a can Barça. “La Cata és la més jove i més boja de totes. La seguretat que dóna és impressionant, amb un gran saber estar i molta confiança en ella mateixa. Ha treballat molt per arribar on està avui. Crec que tenia les coses molt clares i sabia que havia de sortir per sumar minuts com va fer al Sevilla, però crec que serà la portera titular del Barça en uns anys i m'atreveixo a dir que també de la selecció espanyola perquè és jove i amb un gran futur”, afirma sense cap mena de dubte.
Pili Espadas continua al Collerense, el club de la seva vida i que acaba de descendir de Reto Iberdrola a Nacional -amb missatges de suport de les tres protagonistes-. El seu desig era ajudar l'equip a aconseguir la permanència i que l'entitat mallorquina segueixi sent un referent a l'illa, formant jugadores i convertint-se en un aparador per futbolistes com Mariona, Patri o Cata. “Són un exemple per l'illa de Mallorca. Demostren que qui ho segueix ho aconsegueix. No ho han tingut fàcil, perquè ningú arriba fàcilment on està, però el futbol balear gràcies a elles ara té grans referents. Les tres sempre seran el nostre màxim orgull. No hi ha paraules per descriure-ho”. Elles tres són un exemple, però Pili Espadas també, que als 39 anys segueix donant guerra i vivint la seva passió. El Collerense ha baixat, però de ben segur que ens seguirà regalant futbolistes com la Mariona, la Patri o la Cata, entre d'altres. De moment, les tres blaugranes estan vivint una temporada de somni i han aconseguit la lliga i la Champions. Diumenge pot caure la Copa de la Reina. Quan hi pensin, de ben segur que no oblidaran els seus orígens.