EL CÓRNER

El passat mes de febrer es va firmar un conveni col·lectiu pel qual les jugadores d'Espanya portaven molt de temps lluitant. Un pas endavant per seguir creixent. Però malgrat que cada vegada són més els clubs i els aficionats que aposten pel futbol femení, queda molta feina per fer i continuen havent-hi traves i situacions que dificulten aquest avenç.

 

Ha estat un inici d'estiu mogut a l'illa de Menorca. Com en la resta de competicions autonòmiques, i com va passar a la Lliga Iberdrola, el futbol no s'ha reprès. Amb la finalització de la lliga, l'Sporting de Maó va poder certificar i celebrar el seu ascens a la Primera Nacional femenina. El segon de la seva història. El club referència del territori tornava a firmar un nou èxit.

 

Una alegria efímera. El 25 de juny les jugadores van comunicar a través de les xarxes socials que el femení desapareixia. La crisi econòmica del club, que l'ha acompanyat al llarg dels seus anys de vida, va ser el motiu que va portar a prendre aquesta decisió. El mateix president, Manolo Rojo, va afirmar que la situació era “inviable” i que no volien “endeutar l'entitat”. Les jugadores, però, creuen que desfer-se del femení és l'opció fàcil que adopten els clubs. “Sempre hi hagut problemes econòmics, però les futbolistes hem fet el possible per ajudar buscant jugadores, sponsors, aconseguint diners muntant parades, festes de final de curs, etc.”, afirma Irene Olives, capitana de l'Sporting i coordinadora i entrenadora del base des de fa més d'una dècada. Ara s'ha desvinculat del club completament, decebuda amb una actitud “contrària als meus principis i els meus valors”.

 

El cert és que l'Sporting de Maó no va actuar com tocava. La decisió va agafar per sorpresa a totes les jugadores, que van assabentar-se de la notícia per altres vies: “Vam començar a rebre trucades d'altres clubs proposant-nos formar part del seu femení -alguns ni en tenien-, ja que disposaven d’informacions que afirmaven que l'Sporting eliminaria el seu. Nosaltres no en teníem constància. El club ens havia assegurat que el projecte seguia endavant”, explica Olives.

 

El moment adequat

Un dels clubs que va trucar va ser el CCE Sant Lluís. Una entitat de 50 anys d'història i que compta amb seccions de futbol, bàsquet o atletisme entre d'altres. La presidenta Cati Fanals, escollida el passat 18 de juliol, tenia clar que volia impulsar un equip femení federat i la dissolució de l'Sporting va donar l'empenta definitiva: “Vam parlar amb ells per saber quina era la situació. No volíem perjudicar-los, sinó anar de cara i preguntar per les seves intencions. Ens van dir que parléssim amb les jugadores i les vam convocar”. Va ser llavors quan les futbolistes van rebre la notícia de la desaparició de l'Sporting. Davant la sorpresa, el pas següent va ser preguntar al club per la veracitat d'aquestes informacions. Un cop confirmat, el Sant Lluís tenia via lliure per crear el femení: “A Menorca hi ha poques jugadores i moltes marxen a estudiar fora quan fan els 18 anys. Amb la dissolució de l'Sporting podíem tenir aquesta base que ens hagués faltat si haguéssim iniciat el projecte en un altre moment”, comenta la presidenta.

 

Les ja ex jugadores de l'Sporting de Maó van acceptar la proposta de jugar al Sant Lluís i de fer-ho a la Lliga Autonòmica malgrat aconseguir l'ascens a Nacional amb el seu ex equip: “Si absorbíem el femení podíem tenir plaça a Primera Nacional, però necessitàvem acords assemblearis abans del 30 de juny, data límit de la inscripció. Les jugadores estaven d'acord en començar de zero. Al cap i a la fi no tenim experiència en aquesta categoria”, explica Cati Fanals.

 

Algunes d'aquestes jugadores són de Sant Lluís, localitat situada a escassos cinc quilòmetres de Maó. Les germanes Seguí -Àfrica, Ainhoa i Ariadna- són un clar exemple. Totes tres es van formar al Sant Lluís i, finalitzada l'etapa infantil, van incorporar-se a l'Sporting. Ara tornen. La mateixa Irene Olives, que al novembre serà mare, també s'ha incorporat a l'staff de les categories inferiors del club: “Sempre intento treure coses positives d'allò dolent. El que ha passat a l'Sporting és un pas enrere, però hem rebut propostes de molts clubs que ens han obert les portes. Això vol dir que el femení interessa. Ara hi ha més equips que fa uns anys i les coses són més fàcils per a les noies. Però queda molta feina i jo mateixa ho he tingut difícil a la meva carrera pel fet de ser dona”. També la gent de l'illa es va bolcar amb missatges d'ànim a les xarxes socials o amb una carta a 'Deportes Menorca' en què s'afirmava que tota l'illa perdia davant aquesta eliminació del femení sportinguista.

​